UAB again!

Ja fa uns quants anyets que vaig acabar la meva llicenciatura de la UAB i ara hi he tornat de nou. Això de fa uns quants anyets és clar, és molt relatiu, perquè hi haurà qui pensi que tres anys i mig és molt temps i d'altres que pensin que això no és res. Jo sóc dels que penso que 3 anys i escaig no són res. I el mateix penso amb la diferència d'edat perquè resulta, que ara que he tornat a la uni, sóc més conscient que tinc uns anyets més que l'altra vegada. I si, és cert, el temps passa sense gairebé ni avisar-nos, però hem de conviure-hi. 

Per aquest mateix argument (perquè el temps vola), vaig decidir fa uns quants mesos, tornar a la universitat i estudiar una carrera que sempre m'havia agradat molt: magisteri. El canvi seria important: del món empresarial al món educatiu, de treballar movent números a fer créixer persones. En fi, un canvi que només podia ser impulsat per una cosa: per vocació.

Estic molt contenta per aquesta decisió, la qual ara mateix la veig com la més encertada que hagi pogut escollir, però que en el seu moment em va fer donar-li més d'una i dues voltes al cap. Les alternatives eren dues: plantar-me en la meva carrera laboral després de 3 anys treballant en una multinacional o bé deixar-ho tot per estudiar la carrera que em vaig arrepentir tantes vegades de no haver estudiat, en resum, començar de nou. I així ho vaig fer: que si despedida amb els companys de la feina (alguns d'ells, grans amics), que si algún que altre mal de cap amb recursos humans, que si "mal rotllo" amb els pares (bé, amb el meu pare, que no entenia aquesta necessitat de canvi), en fi, un seguit d'obstacles, que encara ara, penso com els vaig superar i poder tirar endavant la meva decisió. Però el més important és que ho tenia ben clar...

Després d'això, vinga a buscar feina que em pogués compaginar amb els estudis i quina casualitat que just quan hem decideixo a llençar alguns currículums, es comença a parlar de crisi: l'atur incrementa, els expedients de regulació comencen a sonar, l'economia del país està a punt d'entrar en recessió,... quina sort la meva!! 

En fi, que la meva situació no era fàcil però finalment he trobat feina de mitja jornada, que em permet treballar i estudiar a la UAB i aquest cop d'una cosa que tinc clara que vull fer. I el millor de tot, és que no tinc motius per estar descontenta: tinc bons companys a classe i a més, les matèries que realitzo cada vegada m'agraden més (unes més que altres, sobretot per la utilitat que hi veig). 

En fi, que el camí per arribar a aquest punt no ha estat fàcil, però qui diu què hi ha res fàcil? 

El millor és fer les coses per no poder dir mai que ens va faltar valor per fer-ho.

Siau!