El títol de l’assignatura ja ens ho feia preveure: "Comunicació Audiovisual i Educació" i així ha estat. Ja fa uns mesos, tota la classe varem experimentar que se sent al retransmetre una història (en el nostre cas es tractava d’un conte) per la ràdio i en directe. I l’experiència va ser realment positiva. Amb una mica de nervis només pel fet d’estar davant d’un micro, però mica en mica un/a si acostuma...i al final et queden ganes fins i tot de repetir-ho!
La segona experiència que ens ha permès posar en pràctica tot allò que el mestre ens ha anat fent descobrir ha estat la que ens venia anunciant des del primer dia de curs: la gravació d’un vídeo, no massa llarg, sobre la història que cada grup triés, i amb l’estil que li volguéssim donar. Doncs bé, aquesta segona experiència ha estat molt més positiva però a la vegada molt més elaborada...
A diferència del que podíem pensar inicialment: "que bé, en aquesta matèria no hi ha examen, gravem un vídeo i llestos!" ... Què gravem un vídeo i llestos???? Innocents de nosaltres....si només per decidir quina història volíem transmetre a l’espectador ja varem canviar d’idea 2 o 3 vegades! I ja no explico ni el que es va tardar en gravar una escena de pocs segons! que si el primer pla no és bó, que si no es veuen prou bé els ulls, la càmera no està ben situada, la llum no és l’optima,...i així podria seguir comentant tots els detalls que es tenen en compte per rodar una escena sense oblidar quan el rodatge anava sobre rodes però eren els actors/es els que l’esgarraven: ara s’escapa el riure, ara no sé com interpretar això...en fi, tot un autèntic show.
Quan ja teníem totes les escenes gravades, va arribar el moment de treballar amb el muntatge del vídeo. Aleshores és quan s’han de retallar escenes, retocar imatges, afegir efectes visuals, canviar el color o no de les diferents imatges, afegir fotografies...tot això amb l’objectiu de realitzar un vídeo que l’espectador comprengui i que com a mínim, li desperti alguna sensació. Bé, fins aquí, ja teníem la feina pràcticament acabada (o això és el que pensàvem amb el meu grup), tan sols ens faltava la música, que era qüestió d’agafar cançons les quals tinguessin una lletra força relacionada amb el que volíem transmetre amb el nostre vídeo. Però en el primer intent i guiades pel Pitu, varem veure que aquella no era la millor alternativa. En aquell moment és quan penses: "Realment, una imatge val més que 1000 paraules? I una imatge sense música?". La música és tan o més important que els plànols o els efectes que pugui tenir el vídeo i sobretot si el que estem realitzant no inclou cap diàleg ni cap so real de la gravació. Trobar aquella música que li dóna un toc o un "plus" al teu conjunt o recopilatori d’imatges és molt important i en el nostre cas, mooooolt complicat! Però per fi, amb unes quantes tardes de feina a l’aula d’audiovisuals de la facultat d’educació i amb l’ajuda d’uns/es i d’altres, ens en varem sortir!
Al final, l’esforç ha tingut el seu resultat i no parlo només del vídeo del meu grup sinó de tots els vídeos que han realitzat els meus companys de curs. Enhorabona i dir-vos que aquí hi ha talents ocults que qui sap...
La segona experiència que ens ha permès posar en pràctica tot allò que el mestre ens ha anat fent descobrir ha estat la que ens venia anunciant des del primer dia de curs: la gravació d’un vídeo, no massa llarg, sobre la història que cada grup triés, i amb l’estil que li volguéssim donar. Doncs bé, aquesta segona experiència ha estat molt més positiva però a la vegada molt més elaborada...
A diferència del que podíem pensar inicialment: "que bé, en aquesta matèria no hi ha examen, gravem un vídeo i llestos!" ... Què gravem un vídeo i llestos???? Innocents de nosaltres....si només per decidir quina història volíem transmetre a l’espectador ja varem canviar d’idea 2 o 3 vegades! I ja no explico ni el que es va tardar en gravar una escena de pocs segons! que si el primer pla no és bó, que si no es veuen prou bé els ulls, la càmera no està ben situada, la llum no és l’optima,...i així podria seguir comentant tots els detalls que es tenen en compte per rodar una escena sense oblidar quan el rodatge anava sobre rodes però eren els actors/es els que l’esgarraven: ara s’escapa el riure, ara no sé com interpretar això...en fi, tot un autèntic show.
Quan ja teníem totes les escenes gravades, va arribar el moment de treballar amb el muntatge del vídeo. Aleshores és quan s’han de retallar escenes, retocar imatges, afegir efectes visuals, canviar el color o no de les diferents imatges, afegir fotografies...tot això amb l’objectiu de realitzar un vídeo que l’espectador comprengui i que com a mínim, li desperti alguna sensació. Bé, fins aquí, ja teníem la feina pràcticament acabada (o això és el que pensàvem amb el meu grup), tan sols ens faltava la música, que era qüestió d’agafar cançons les quals tinguessin una lletra força relacionada amb el que volíem transmetre amb el nostre vídeo. Però en el primer intent i guiades pel Pitu, varem veure que aquella no era la millor alternativa. En aquell moment és quan penses: "Realment, una imatge val més que 1000 paraules? I una imatge sense música?". La música és tan o més important que els plànols o els efectes que pugui tenir el vídeo i sobretot si el que estem realitzant no inclou cap diàleg ni cap so real de la gravació. Trobar aquella música que li dóna un toc o un "plus" al teu conjunt o recopilatori d’imatges és molt important i en el nostre cas, mooooolt complicat! Però per fi, amb unes quantes tardes de feina a l’aula d’audiovisuals de la facultat d’educació i amb l’ajuda d’uns/es i d’altres, ens en varem sortir!
Al final, l’esforç ha tingut el seu resultat i no parlo només del vídeo del meu grup sinó de tots els vídeos que han realitzat els meus companys de curs. Enhorabona i dir-vos que aquí hi ha talents ocults que qui sap...
Agraïr a les meves companyes de grup: Anna M., Anna B., Maria, Cris, Neus i Noelia per la feinada que hem tingut amb el vídeo però i les bones estones què hi hem passat?
Per últim, agraïr a en Pitu el seu esforç per introduir-nos al món de la comunicació audiovisual d'una manera tan entretinguda com efectiva i sobretot per donar-nos idees de cara al nostre futur dins l'àmbit educatiu.
